loader image

DESCOBREIX LA VALL DE BOÍ I ELS SEUS QUATRE TRESORS

❖ PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI.

Situat al cor del Pirineu de Lleida, el Parc Nacional d’Aigüestortes té una superfície interna de 14.119 hectàrees, i la zona perifèrica externa de protecció té una superfície de 26.733 hectàrees. El Parc està inclòs a la Xarxa de Parcs Nacionals espanyola i és l’únic de la categoria a Catalunya.

Té un gran desnivell que oscil·la entre els 1.200 i els 3.033 metres, i per això hi trobem gran varietat d’espècies vegetals, entre les quals els avellaners i els bedolls a les zones de menor altitud. Als vessants més humits hi ha faigs, pins i avets i, a les cotes més altes, pins negres, nerets i nabineres, plantes típiques d’aquesta zona, i flors com l’assutzena dels Pirineus i la genciana.

La fauna del parc és molt diversa, i l’isard n’és un dels animals més característics. Com a espècies curioses, hi ha el gall fer, la perdiu blanca, el voltor lleonat, el trencalòs, l’àguila daurada i el tritó pirinenc. Abunden també les marmotes, les martes i els erminis.

L’any 1993 es van produir les primeres reintroduccions d’ossos bruns al Pirineu i, ben aviat, aquests seran un atractiu turístic de primer ordre a l’Alta Ribagorça.

El treball pacient del gel en antigues eres geològiques ha configurat un terreny ple de recipients naturals on l’aigua es reclou o inicia un descens amb ràpids salts i cascades, torrents i mandrosos revolts en meandres. L’aigua, amb més de 200 estanys i nombrosos rius, barrancs i zones humides, n’és la protagonista.

A la Vall de Boí tenim dues entrades naturals que ens conduiran al Parc: una és per la ribera de Caldes de Boí i l’altra és per la Vall de Sant Nicolau.

http://parcsnaturals.gencat.cat/es/xarxa-de-parcs/aiguestortes/gaudeix-del-parc/guia-de-visita

❖ EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ.

Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000, el conjunt romànic de la Vall de Boí està format per l’ermita de Sant Quirc de Durro i les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Coll. Aquest conjunt romànic va ser construït durant els segles XI i XII seguint els models arquitectònics del romànic llombard del nord d’Itàlia. La unitat d’estil n’és una de les característiques principals. Aquests temples es van erigir en un període medieval auster en què l’Església, a través del bisbat de Roda d’Isàbena, i els senyors feudals, els comtes d’Erill, eren els governants. Tenien una funció religiosa, però també eren llocs de trobada social, de refugi i de defensa. Des de les altes torres vigilaven els moviments de persones i animals. L’interior de les esglésies estava decorat amb pintures murals i talles. Cal destacar els conjunts de pintura mural que albergaven les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí, actualment conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a més de totes les talles produïdes pel Taller d’Erill, de les quals destaca el Davallament de Santa Eulàlia d’Erill.

https://www.centreromanic.com/ca

❖ LES FALLES.

Foc al far!

Nits màgiques entre falles, teies, haros i brandons.

Més de 60 pobles d’Aragó, Catalunya, Andorra i el sud de França desenvolupen ritus al voltant del foc quan arriba una data carregada de màgia: el solstici d’estiu. Època de canvi natural, moment d’honrar el sol, que el cristianisme va reciclar al voltant de la festivitat de Sant Joan.

I aquesta data és la que esperen els habitants de la Vall de Boí per encendre les falles al capdamunt del far i baixar corrent pels camins del far fins arribar a la plaça principal, on els fallaires recorreran els carrers una vegada i una altra fins a llançar les falles en una foguera situada a la plaça major.

La festa de les Falles es fa des de temps immemorials, coincidint amb el solstici d’estiu. Encendre el foc per celebrar el solstici d’estiu i baixar-lo de la muntanya al poble serveix per purificar els camps i els boscos i atreure unes bones collites per a la resta de l’any.

Les festes del foc van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

❖ STARLIGHT

El Parc Nacional d’Aigüestortes i la Vall de Boí formen un espai que, per bellesa i característiques, gaudeix d’una qualitat de cel fosc excel·lent i d’una contaminació lumínica pràcticament inexistent. Aquestes condicions del cel nocturn són meravelloses per a les observacions astronòmiques que es fan des dels diversos miradors que hi ha instal·lats a diferents espais. Un és el mirador de l’ermita de Sant Quirc de Durro, on hi ha un panell amb informació del cel nocturn.

El cel de la Vall de Boí és una reserva i destinació turística STARLIGHT (declarat per la UNESCO el setembre de 2018)